TWITTER

Aquesta setmana a bases didàctiques, ens hem centrat en l´eina twitter, en aquest cas, hem utilitzat un nou métode d´aprenentatge mitjançant aquesta pàginaweb elaborant-ne un debat on tota la classe ha participat i ha compartit arguments recolzant les seves opinions.

L´activitat ha durat una setmana. En aquest període de temps, la mestra havia elaborat una taula dividint la classe en dos grups, els que estaben a favor i en contra de l´escola tradicional, un dels temes que més hem treballat en tot aquest curs. En consequència, cadascú havia de publicar en aquesta pàgina web, concretament #edubateeiv un argument raonat que justifiqués allò que defensava. Aquesta pàgina, a més de publicar allò que creguem necessari, també ens mostra els comentaris dels nostres companys inclós d´altres persones que estan interesades en aquest debat i participen. Finalment, l´activitat queda conclosa quan es du a terme en clase, en aquest cas, la classe queda dividida en dos grups i han de contestar una sèrie de preguntes com: un examen por exercir pressió sobre un nin? I en la vida real, no tindran pressió?,o d´altres com: aprendre a pensar o a prendre els constinguts?o fins i tot d´altra i una molt qüestionada avui en dia; es sap més ara que abans?. La veritat és, que són preguntes que sense haber obtingut formació prèvia són dificils argumentar o basar la teva resposta si no conèixes qualsevol autor que conegui de primera mà aquest tema, en aquest cas persones com cal recordar: Zabala o Neus san martí.

Autor: Andrea Tur

D´altra banda, he de dir, que aquest activitat ha resultat un bon métode alhora de d´aplicar-ho en una clase de primària i sobretot una bona experiencia. No tan sols es tracta de demostrar als teus companys i a qualsevol persona allò que saps i conèixes sinó que es tracta de justificar la teva resposta i allò que hi penses del món actual, dels nous métodes que van sorguin i dels advantatges que hi proporcionen. A mesura que a clase anem tratant nous temes i anem aprenent que avui en dia els mestres tenen com a prioritad els seus alumnes, que els llibres de text passen a un segon plànol i que ja no es tracta d´una escola selectiva,sinó d´una escola que utilitza nous mètodes d´orientació als alumnes i per tant com a resultat la clase passa a ser més dinàmica , he de dir, que per a un bon aprenentatge,  si se´n fa un bon ús de twitter,avui en dia, supossaria un gran advantatge, perque l´escola prepara els nins per al futur, ple de tecnologíes i nosaltres formam part d´ella.

Autor: Fumi Yamazaki

L´AVALUACIÓ

Aquesta semana a Bases Didàctiques, ens hem centrat en l´importància de l´avaluació en l´ensenyança primària. Aquest tema és important i cal aprofundir-hi perquè tots els canvis produits en l´escola ténen una relació directa amb l´avaluació.

Com he dit en les publicacions anteriors ,l´escola ha anat evolucionant i ha passat de ser tradicional a constructivista. Per tant, aquest canvi també ha intervengut en l´avaluació del currículum que es pot presentar de dues maneres: des d´una perspectiva de selecció (escola Tradicional) o des d´una perspectiva d´orientació pedagógica (escola constructivista). Antigament, el model selectiu tradicional es basaba en una nota que pretenia incloure en ella mateixa tota la riquesa del procés d´ensenyança i aprenentatge. Amb això vull dir, que la funció de l´escola consistia en seleccionar els alumnes més preparats a partir d´exàmens per tal d´accedir a la universitat. Tota aquesta tradició de proves escrites i valoracions quantitatives influiren de forma negativa sobre l´avaluació arribant a condicionar avaluacions prestigioses i d´àmbit internacional com las de la l´OCDE per l´ínforme “PISA”.

Avui en dia, l´escola ensenya per competències, tal com he dit anteriorment, es defineix com aquella resposta eficient davant una situació real, concreta i en un lloc i moment determinat. Ensenyar per competències comporta pensar en el futur. És a dir, ensenyar per tal de ser capaços de respondre de forma eficaç a situacions difícilment previsibles i de naturalesa diversa. Dins l´àmbit escolar, l´avaluació plantetja dues finalitats :una com a mitjà per comprovar el que s´ha après i l´altra per regular els aprenentatges, vol dir ,per trobar els errors i cercar aquell coneixement vertader. A més a més ,ha de ser una activitat planificada, s´ha de saber allò que anam a evaluar, com ho evaluarem i quan es farà . Segons na Neus Sanmartí, explica en el seu video de la seva confència deta a Eivissa que el procés ha de tenir tres etapes: Recollida de la informació necessaria per reflexionar, que es pot dur a terme mitjançant diverses vies i instruments. En segon lloc l´ànalisis i reflexió de la informació emmagatzemada i per últim, l´actuació posterior que és on aplicarem les desicions que hem pres a partir de les reflexions.

L´avaluació de l´ensenyament i aprenentatge cal que sigui orientadora, personalitzada i participativa , com bé diu l´autora: “ l´avaluació com a mitja per comprovar què s´ha aprés i quantificar o qualificar els resultats d´un procés d´ensenyament-aprenentatge per tal d´orietar l´alumna en els seus estudis futurs”.

L´avaluació dels alumnes, és el mitjà per reconèixer la seva capacitat a l´hora d´aplicar allò que ha aprés en situacions reals. Per tant, ajudarà a que millori el domini d´una competència determinada i ho farà partint de les seves dificultads amb l´intenció d´establir les estratègies d´aprenentatge més apropiades per arribar a superar-les i dispossar de coneixements sobre diferents esqemes d´actuació. Per a que l´avaluació sigui completa ha d´estar dins el procés d´ensenyança-aprenentatge d´una forma continua, per tant definim tres tipus d´avaluació en funció del moment en que ténen lloc:

-Evolució inicial:ens ajuda a diagnisticar tot sobre l´alumne.

-Evolució formativa: té lloc durant el procés d´ensenyança-aprenentatge.

-Evolució sumativa: ens ajuda a conèixer fins a quin puunt hem alcançat els objectius propossats.

La majoria d´alumnes tendeixen a posar-se a fer una activitat sense haver planificat prèviament com realitzar-la i els ensenyants sovint reforcen aquesta tendència, ja que avaluen més els resultats d´una tasca que no pas la seva planificació. Alguns intruments que ajuden a aquesta planificació són els esquemes, mapes conceptuals, diaris a classe, etc. És important saber si s´està fent bé o no una activitat i, per poder fer-ho, es necessita identificar els criteris d´avaluació que són els criteris de:

-Realització: es refereixen a aspectes o operacions que s´espera que apliqui l´alumnat en realitzar una determinada tasca.

-Resultats: es refereix a la qualitat amb que s´apliquen els aspectes definits en els criteris de realització i en fixen el seu grau d´acceptabilitat a partir de valorar-ne la pertinència, precisió, etc.

Per a tenir un bon coneixement del procés que segueix l´alumne es imprescidible que els mètodes d´ensenyança ofereixin informació constantment de les competències. Hem de saber també, que cada alumne plantetja un mètode d´aprenentatge diferent als altres, això vol dir, que hi ha alumnes que entenen ràpidament els coneixements i d´altres que no,ja sigui o bé per un mal ús del mètode o bé perquè han emprat la memorització.

Finalment, un tercer aspecte que cal replantetjar en l´avaluació de les competències és com s´arriba a una qualificació, és a dir, a un text o un número que resumeixi el grau de desenvolupament de la competència posada de manifest en la realització d´una determinada activitat d´avaluació o a través d´unt conjunt d´activitats. S´han de definir els criteris d´avaluació tant els de realització com els de resultats, identificant diferents nivells d´assoliment. Però, és ben sabut que dos ensenyants poden avaluar la mateixa tasca amb qualificacions ben diverses i la causa són els indicadors que són diferents i que es defineixen com l´acció concreta que s´observa en la realització d´una tasca, una frase o una acció que es du a terme.

Actualment una de les propostes més aplicada per organitzar la valoració és la rúbrica que és una matriu que explica els criteris de realització relacionats amb l´avaluació d´una competència. A més, tal com hem vist a clase en els videos un d´ells d´en Jose Luís Castillo, que és un mestre que ens fa una breu síntesi de l´importància de l´avaluació així com també de l´eportfoli. En el video que van veure d´ell, explicava que els llibres agafen el pasat i no el futur. El nin pot saber allò que está bé quan no es guia per els llibres de text. El procés d´evaluació ha de ser coherent amb la metodología. Ens parla també de quatre tipus d´evaluació que cal remacar i aprofundir:
- Avaluació individual: Semblant a un examen, es du a terme una sèrie de preguntes comptenecials (que impliqui ús), relacions entre idees, a més podem crear una nova pregunta que pugui sibtituir una altra. Sende data, ni continguts concrets.

- Autoavaluació: On l´laumne fa un registre diari amb reflexió del que succeeix amb l´ajuda de documents, enfocat a la resolució de problemes on s´ha de negociar que és important aprendre entre alumnes i professor. Finalment caldria fer una validació de l´autoevaluació.

- Avaluació colectiva: 
- Una seria la comunicació del treball realitzat .
- Una altra seria que el grup d´alumnes mentre un fa l´autoevaluació altre grup s´encarrega dels apuntes i posen la seva opinió i les analitzen i l´endemà comparen entre ells per tal de millorar-ho.

AUTOR:CASIO EX-Z750
 Penso que si vull ser una bona mestre hauré de tenir en compte tots aquest procesos d´avaluació que faràn possible que puga conèixer i ajudar als meus alumnes en qualsevol problema. He de dir també que fins feia poc,entenia per el terme avaluació, com una sèrie de números que evaluen a l´alumne. Ara he descobert que és un terme complex i important en l´ensenyança i que res seria possible si no l´aplicam.

En actualitat, aquest mètode ja esta implantat i avui en dia s´utilitza, però una cosa que m´ha impactat és, que tal com es diu ,els nins poques vegades planifiquen l´activitat que iniciaran i que si ho fan, aquest esqemes que han empleat no son puntuats ni evaluats per el mestre, per tant un punt a destacar per ser una bona mestra és tenir em compte l´importància de la planificació de les activitats i puntuar-les per tal de que els nins se n´adonin de la seva importància a l´hora d´aquirir el coneixement.Hem de saber també que els llibres de text no són útils sinó s´ha de tenir en compte el currículum, i m´hauré de guiar a través d´ell ,així com també la metodología de l´ensenyament.

LLIBRE DE ZABALA

EL LLIBRE DE ZABALA

La semana pasada a Bases Didàctiques vam parlar sobre “las 11ideas claves, concretament del llibre de Zabala. En aquest apartat, faré un breu resum sobre aquest llibre i compartiré les meves opinions i vivències.

En primer lloc, abans de dirigir la mirada a l´entrada anterior  que parla concretament sobre l´importància del currículum en l´escola primària, m´agradaria començar explicant l´evolució de l´escola juntament amb la societat.

Començaré diguen dons, que tal com he expossat en totes les entrades anteriors, l´escola a passat de ser tradicional a constructivista. Amb això vull dir, que abans, l´escola viscuda per els nostres pares o avis ,era de caire tradicional on els llibres de text rebien gran importància com a font de coneixement. La relació que   s´establia entre professor-alumme també era ben diferent, pràcticament, perquè els llaços existents entre ambdós eren distants amb el predomi d´un gran respecte mutu. En aquest cas, el mestre era la font de coneixement i l´alumne una pissarra en blanc que poc a poc anava adquirint coneixements i els ampliava. Aquest fet a canviat molt, pel fet que la relació que s´estableix actualment entre el mestre i l´alumne ja es més personal, cal destacar que el professor ja no és el que coneix, sinó és qui ajuda i guia als seus alumnes i sobretot qui els ensenya els valors i coneixements per respondre o trobar solució a qualsevol problema. L´alumne, també evoluciona, perquè ell parteix d´unes bases de coneixements prèvies i procedeix ampliant i possant en pràctica dit coneixement. Penso, que tots aquest nous canvis, han supossat un progrés en l´educació ja que actualment es preparen als alumnes per a que puguin adaptar-se a la societat o comprendre-la i puguin aplicar tot tipus de coneixement a la pràctica. Amb això, faig referència a que  l ´escola constructivista, vol ensenyar per competècies.

Quan parlo de competències, hem referixo a qualsevol persona sigui alumne o no, ha de contenir suficients coneixements bàsics per dur a terme qualsevol problema, per tant, per entendre-ho millor, diré que el terme competència sorgeix en principi del món de les empreses, que contractàven a persones “cultes” i es van adonar de que la persona amb coneixements no sempre era capaç de resoldre bé els problemes que li eren plantetjats, per tant una persona competent és aquella que a més a més de saber la part teòrica ,també sap possar-ho a la pràctica. Zabala ens mostra un clar exemple d´una persona competent, dit exemple és de com fer una truita francesa. Una persona competent ha de dominar els seus coneixements, i seguint l´ exemple ha de saber els ingredients, tenir clar que es una truita, etc. Per tant, direm que és aquella persona que domina els coneixements, fets, conceptes, procediments i actituds.

Els problemes no vénen donats per les competències si nó per la història que ens ha format com a professionals habilidosos. Com ja sabem, la finalitat de l´escola és educar en funció de socialitzar, instruir , concretament, formar a ciutadants autónoms i participatius. Hem acceptat que la funció de l´escola sigui de caràcter propedèutic, entenem doncs, que tingui una finalitat que en aquest cas és la univeristat. Però a més de ser propedèutica, plantetja una sèrie de problemes i és, que necessitem professionals de tot tipus perquè la societat funcioni, per tant amb aixó faig entendre que es selecciona els alumnes per arribar a la universitat  mitjançant exàmens o proves evaluables.

Actualment, en una societat de partit democràtic, ens plantetjem que no només hem de formar els alumnes per a les seves futures professions, sinó que a més a més, han de ser bons ciutadans i que sàpiguen donar respota als problemes que se´ls poden plantetjar tant en l´àmbit personal, social, professional i interpersonal. En definitiva, hem de formar-los per a la vida.

Com ja he nombrat doncs, l´objectiu de l´escola és orientar els alumnes en funció de les seves posibilitats, de manera que cadascú trobi el seu paper en la vida, que és el que denominam formació integral. Aquesta idea d´ensenyar és utópica, però imprescindible. El meu camí, els nostres, els dels mestres, en concret, és d´un constant creixement i anam afegint els mitjants necessaris per seguir ampliant-ho.

L´objectiu d´estudi és el coneixement d´unes matèries determinades . Les persones han de ser competents ,això comporta a que han de donar respostes de forma eficaç a situacions diverses en un context determinat i l´actitud és essencial per dur a terme aquestos coneixements.

Entenem per actitud, aquell componen efectiu, no és intelectual ni fonamental, sinó efectiu, és per exemple com diu Zabala: jo vull ser solidari i tolerant i ho aconsegeixo vivint en situacions on he d´actuar sota la tolerància, solucionant conflictes en els que els meus alumnes són agressius. He de tenir coneixements per solucionar sobre el que es fa i això implica ser , saber fer , comprensió... .

Hem de tenir coneixements per saber ensenyar de manera competent i saber tot allò que s´aprén i ho hem de fer partint de la realitat. Vull dir, que hem d´analitzar situacions complexes, plantetjar problemes difícils amb la finalitat de que l´alumne puga arribar a solucionar-lo.

Per finalitzar, hem de tenir en compte que els mètodes emprats ténen un enfocament globalitzador, vol dir, que es dóna importància a les situacions reals per a resoldre els problemes que es plantetgen. Si sé el que he après significa que sóc competent d´aquell coneixement.

 Per concretar, aportaré una pàgina web, concretament la pàgina del diari d´Andorra on Zabala exposa les seves idees sobre l´educació.

 

AUTOR: ANDREA TUR CARDONA

Penso,que si vull arribar a ser una bona mestra he de tenir en compte tots aquest punts, per tal de que el meu treball sigui el més eficaç possible. També he de dir , que encara hi així ,actualment, es segueix utilitzant en diversos contextos l´ensenyança Tradicional i que a més a més avui en dia segueix havent-hi professors que no apròven aquest nou mètodo d´ensenyança ,per tant he de conèixer els meus alumnes i adequar-los el meu mètode d´ensenyaça, he de tenir en compte que tots l´entenen encara que comparteixin opinions diferents. M´agradaria afegir,que segons les meves vivències ,jo mai havia partit d´un mètode com aquest ,el meu mètode s´apropava més al de caire tradicionalista ,per tant puc dir que he viscut aquesta metodología i que encara que s´expossi com a un mètode inadecuat , per a mi , no ha set res dolent, encara que hi ha que tenir en compte que tot coneixements memoritzat , si no es practica , s´acaba olvidant.

AUTOR:Sean McEntee

 Actualment, he de dir que aquesta nova escola ha progressat molt , perquè ha introduit les TIC en l´àmbit educatiu, ha proporcionat més recursos i ha suposat una nova etapa en l´educació. Em refereixo doncs, que aquest nou mètode d´aprenentatge, ha transformat  i format la societat, i a mi m´ha ajudat a l´hora de resoldre els problemes i de trobar-hi solucions.

Aquest vídeo tracta concretament de la conferència que hi va haver a Eivissa d´en Zabala on exposa de forma més complexa les seves idees.

EL CURRÍCULUM

Aquesta semana començaré parlant del currículum en l´escola primària. He de dir ,que encara que l´escola ha anat evolucionant de forma constant ,també ho ha fet seguidamet la metodología de l´aprenentatge, per tant , cal destacar l´importància del currículum com a base educativa. M´he he adonat que d´una manera o altre, tot el treball es relaciona i es fa cada vegada més complex i més significatiu.

Per tant , a l´hora de parlar del currículum , primer em de saber que és i en que consisteix, i el el definim com aquells objectius que fixen uns continguts per estudiar en cada etapa ,empran l´utilització de diferents mètodes d´aprenentatge i sobretot fixa un gran interés en la formació personal i social. Tot això, be a dir que l´escola es centrarà en les capacitats i els interesos dels alumnes com també en tots els aspectes culturals i educatius que no formen part de ninguna disciplina. Per dur a terme aquest procediments cal destacar quatre fonts:

-Sociológica: És la capacitat de dir-nos el que és realment important en un moment històric determinat.

-Epistemológica: Té a veure amb el coneixement conceptual , amb la ciència. Selecciona el que és realment important d´una ciencia i els seus continguts.

-Psicológica: Com ensenyam en funció d´aquella manera que aprenem.

-Pedagógica: Té a veure amb la metodología, amb el marc cientific de com ensenyam. En concret de quines metodologíes són les més adequades per a les fonts epistemológiques.

Una vegada comentades les fonts ,cal destacar també una sèrie de característiques:

-Obert: que no es tancat,que no pots decidir per tu mateix t´has de basar en el currículum que te donen, encara que si fos obert ,et donen un currículum mínim que tu hauràs d´adaptar a les teves necessitats. El professor amplia ,distribueix, coordina però no retalla.

-Únic: únicper etapa, tots igual per a tothom encara que consti ,amb les mateixes finalitats i objectius.

-Flexible:que es pot fer aportacions, canvis a l´hora d´ensenyar.

-Descentralitzat: no es centrat al ministeri sinó que cada nivell fa la seva aportació.

Penso que amb l´implantació d´aquest currículum en l´escola, supossa una gran tranformació en quant a la metodología i l´aprenentatge.El currículum ha d´adaptar-se a les necesitats socials i en els àmbits de treball, així com la coherència que han de tenir les finalitats de l´ensenyança en tot el període de formació bàsica. El mestre ha de saber ensenyar i saber orientar els alumnes ,per tant haurà de dur a terme un bon mètode d´ensenyança , ha de marcar uns objectius ,estudiar-los i ensenyar-los,per això cal destacar destacar tres nivells de concreció:

-Primer nivell: Reuneix tot el que hi ha que ensenyar , les orientacions sobre com fer-ho. Tot allò que es considera indispensable per ensenyar es divideix en àrees de coneixement, amb la finalitat de facilitar la seva concreció.

-Segon nivell: Es situen els diferents projectes curriculars del centre que es concreten amb objectius generals , específics i metodológics que intervenen en l´educació del centre.

-Tercer nivell: S´indiquen els objectius, continguts i accions educatives que ténen relació amb els alumnes d´un aula o grup d´elles.

Encara que com hem dit abans el currículum sigui indispensable per a l´aprenentatge, trobarem aspectes que encara que no siguin visibles a simple vista, jugan un paper important en l´interpretació dels significats, que és amb el que coneixem amb el nom de currículum ocult.

Ara bé,és essencial que per ser una bona mestra, no només he d´orientar els meus alumnes ,sinò que a més a més he de conèixer aquells currículums que són considerats necessaris per a desenvolupar en els centre així com també els criteris metodológics i d´evaluació, en conclusió,he de fixar uns objectius i la metofología que consideri més apropiada per l´aprenentatge.Tot això garanteix que l´alumne puga obtenir coneixements de manera significativa i funcional que li servirà d´ajuda dins el món social. Per dur a terme aquest procediment destacarem 3 continguts:

-Procedimentals: Es referixen a allò que el nin ha de saber fer per dur a terme els coneixements i per a poder aprende´ls es necessari que els utilitzi en ocasions , propósits i situacions diferents.

-Conceptuals: Són tots aquells coneixements que el in ha de saber , conèixer i definir a través de diferents graus de dificultad.

-Actitudinals: Es referix a l´actitud que el nin mostra davant un aprenentatge o valors que regeixen les seves accions i que incideixen sobre el seu comportament.

Tots aquest continguts són essencials en l´àmbit escolar per dur a terme un bon coneixement.Per finalitzar,cal mencionar l´evaluació que és aquell procés que ajuda a regular la labor tant de l´alumne com del mestre per poder adecuar-se a les necesitats individuals , permet que l´alumne descobreixi tot el que sapiga, el que sap fer, etc. Per tant l´evaluació ha de ser planificada i és l´encarregada d´orientar i regular millor les activitats.

Després de fer un breu anàlis sobre el currículum, cada dia, sóc més conscient dels procesos que he de seguir per tal d´enenyar als meus alumnes. Per a mi és realment valuós i gratificant conèixer i entendre l´ímportància del currículum com a base d´aprenentatge, perquè una bona mestra ha de motivar els seus alumnes , els ha d´orientar i guiar-los. He de dir ,que jo he estat en dos col·legis i que en el primer, la metodología d´aprenentatge emprada era de caràcter tradicional , perquè ens guiabem bàsicament per els llibres de text i mai ens van ensenyar els procesos adequats de coneixements ,però una vegada vaig canviar de col·legi, vaig descobrir, que el que és essencial a més a més de la metodología, es tracta bàsicament de la comprensió de l´aprenentatge ,perquè saber per saber no ens ajuda , pero comprender per saber, ens aporta resolucions de problemes que podem aplicar-ho a la pràctica.

Espero poder seguir ampliant el meu coneixement i evolucionant en un futur, per a poder completar la meva formació al màxim, ja que quan més sèpiga i aprengui , més bons resultats obtindran els meus futus alumnes.

MÈTODES D´APRENENTATGE

Aquesta semana a Bases Didàctiques hem comentat una mica sobre l´aprenentatge com a desenvolupament de les capacitats mentals.Quan parlem d´aprenentatge , ens referim al mètode o procediments que cal seguir per dur a terme un bon coneixement , per tant , haurem de parlar dels 10 principis psicopedagógics que fan possible aquesta activitat.

La professió de mestre , no és tan sencilla com sembla , perquè un bon mestre és aquella persona que guia als alumnes cap al camí correcte de l´aprenentatge ,els educa amb una finalitat que no és inmediata ,si nó que els ajudarà a donar resposta a qualsevol problema plantetjat.

Zabala , ens parla tant en el capítol 6 com 7 sobre l´aprenentatge per competències. Es refereix dons , a aquell aprenentatge que guia l´alumne cap a un coneixement que no és mecànic ,sinó que implica un major grau de significativitat i funcionalitat .Per dur a terme aquest coneixement de forma més significativa i profunda, s´haurà de dur a terme mitjançant una sèrie de models:

-Esquemes de coneixement i coneixements previs: S´ha de tenir en compte els coneixements previs i saber si són correctes o no.

-Vinculació profunda entre els nous continguts i coneixements previs:La connexió entre el que és nou i el que ja sabem ha de ser profunda, per a una bona comprensió i aprenentatge.

-Nivel de desenvolupament: Informa sobre el nivell de dificultad de l´alumne en les competències.

-Zona de desenvolupament pròxim:Són aquelles coses que sé fer amb ajuda i serà una manera d´acompanyarme dins el meu procés d´aprenentatge.

-Diposició per l´aprenentatge:Són característiques que ténen a veure amb la relació interpersonal , insorcial i l´equilibri personal . No només he de tenir en compte la manera en que organitze el meu coneixement , si nó en la manera en que ho he d´aprendre.

-Siginificativitat i funcionalitat dels nous continguts:Els coneixements significatius ténen funcionalitat . No es tracta de saber memoritzar si nó de la metodología, de com estudiar-ho.

-Activitat mental i conflicte cognitiu: Per aprendre hi ha d´haver conflicte. Hi ha d´haver un coneixement difícil perquè pensin i puguin arribar a la resolució del problema.

-Autoestima, autoconcepte i expectativa: He de valorar les representacions que faig .L´autoconcepte s´ha de cuidar , no podeem fer-lis creure que poden fer coses que són absurdes , no hem de crear falses expectatives i l´autoestima anirà lligada i ens ajudarà a cuirdar.ho .

-Reflexió sobre el propi aprenentatge . Metacognició: Coneixement sobre el propi aprenentatge, reflexió ,aprendre a aprendre .Consisteix en ser conscient d´allò que has fet i analitzar-ho.

Tota persona consta d´esquemes o representacions de coneixement , que són coneixements previs que posseeixen una persona en un moment donat de la seva vida i que a mesura que va adquirint coneixement, aquestes representacions es van modificant, ampliant i adaptant-se a la realitat. A continuació , hem de procedir a teure conclusions i relacionar-ho amb el que ja sabem , a més d´identificar similituds i discrepàncies. La persona ha de percebre les situacions d´ensenyança i d´aprenentatge, seguidament d´una actitud favorable , sentit , motivació i autoestima , que farà possible aquest coneixement. En tot això em trobo identificada, perquè per exemple , quan una professora ens ha manat un treball , nosaltres només tenim un mínim d´idees o coneixement sobre el text que haurem d´exposar , però haurem de buscar informació i informar-nos més del tema i sobretot  hi ha que dedicar-hi una gran implicació , perquè això pot destacar moltes coses , com un treball ben fet ,original , ben entés. Zabala,també anomena les caràcterístiques bàsiques del procés d´aprenentatge segons la tipología :

-L´aprenentatge dels fets :és necessari per comprendre l´informació iproblemes que surgeixen en la vida cotidiana i professional i es durà a terme mitjançant esquemes o representacions gràfiques.

-L´aprenentatge dels conceptes:No es pot afirmar que hem comprés qualsevol cosa si no hem entés el seu significat , només s´ha aprés quan se és capaçde repetir la seva definició.

-L´aprenentatge de les actituds:engloba els valors , les actituds i normes.

Les persones al llarg de la seva vida aprenem moltes coses que vénen integrades en la forma de pensar , d´actuar i sentir .El programa d´aprenentatge de l´escola es basava en la capacitat de reproducció literal de l´alumne davant un text o esquema. Tot coneixement era mecànic i la majoria dels continguts de les matèries eren factibles .Avui en dia tot això ha evolucionat i en l´escola han introduit nous continguts de caràcter conceptual i prodecimental. D´una manera o d´altre tot això expossat per Zabala m´ha influenciat en la manera de veure avui en dia la professió de mestre . Ara sé que si vull ser una bona mestre , no tot es basa en guiar i ajudar als meus alumnes ,sinó , fer que experimentin i desenvolupin les seves capacitats davant nous coneixements ,que no pensin que tot es a través de la memorització, si nó que investiguin i relacionin el que ja saben amb el que van aprenen ,que sèpiguen que una vegada comprés i si presenta similituds amb la realitat , pot ajudar a donar respostes a problemes que sens plantetgem per tant he de considerar que si vull aconseguir tot el que hem proposso ,hauré de començar per mi , per llavors mostrar-lis que és un bon mètode i que t´ajudarà en diversos moments de la teva vida. He de parlar també , que la meva experiència com alumne , no és tan diferent. En l´escola tot coneixement era adquirit a través de la memorització , encara hi així també ens ensenyàven models d´estudis , però que pocs els portàvem a la pràctica . El que m´agradaria dir , és que hi ha coneixements que no tens més remei que memoritzar-los, però hi ha d´altres que només fa falta comprendre´ls i encara que a mi me´ls han ensenyat , jo considero que és un bon mètode que avui en dia hi ha que seguir i que per tant hi ha que ensenyar.La foto que he seleccionat , representa l´importància del coneixement per la societat.

 

Finalitats de l´educació , Tonucci

Tonucci ,exposa o du a terme en el seu llibre una sèrie de reflexions sobre els procesos o canvis de l´escola. Comença dons amb l´Escola Tradicional que era aquella escola la qual acudien els nostres pares i que representava un paper ben diferenciat de l´Escola Moderna o Escola Constructiva .L´Escola Tradicional era complement d´una cultura que naixía i es formava en el sí d´una familia , és a dir ,la familia duia a terme un paper de gran importància per al nin ,i el seu paper es basava en subministrar les bases culturals com eren l´amor per l´estudi, el costum de l´escriptura etc ,mentre que l´escola s´encarregava de la cal·ligrafía, d´historia antiga , de la geografía … .Molts, acabàven deixant l´escola per dedicar-se al treball o bé perquè no eren capaços d´apovar el primer curs i ho abandonàven i amb aixó hi tenia molta influéncia la familia , per tant es va voler dur a terme una escola que fós justa i accesible per a tothom ,que fós sencilla i que fins i tot a les persones que més esforç lis suposava ,que poguessin aprobar fins i tot el primer curs , per tant es va dur a terme una sèrie de protestes renunciant la seva selectivitat i el seu acadecisme i aquesta va respondre rebaixant tant el seu nivel com les seves pretencions de manera que el nivell s´adaptés a tothom i permetés així dons un empobriment global i una població analfabeta. La manera d´ensenyar era propedèutica , és a dir els nins haurien de tenir la seva ment en blanc i oblidar tot el que sabien , la seva ment era com una pissara en blanc que poc a poc anava adquirint coneixements . Tota aquesta ensenyança es basava en la memorització de temes de coneixements , tothom aprenia el mateix .El mestre en aquest cas era el que sabia i havia de compatir els seus coneixements als alumnes ,per tant no s´havia de justificar el seu aprenentatge .Els nins seien de forma individual i els que patient una enfermetat ja fos que estigués sort hauria d´estar separat dels nins “normals” i estar en una classe per a sorts , o d´un nin cec que hauria d´estar a una classe per a cecs .Els nins prescindien de llibres de text. Es van aprovar nous porgrames per a les escoles elementals i mitjanes properes a les teories modernes , constuctives ,cooperatives , però encara hi així l´escola no ha canviat i seguia sent la mateixa perquè tot el coneixement que s´adquiria no era útil per a possar-ho en pràtica . La forma d´evaluar era mitjançant l´elaboració d´exàments finals tots començant aprenen de la mateixa forma, tots són iguals i sel´s ofereix les mateixes oportunitats i no aprén aquell que no vol esforçar-se o no té aptituds per fer-ho . Trobam també especialistes que s´incorporàven a l´escola i diuen a terme les seves activitats al marge del professor .Tot això canvia molt si parlam de l´escola del s XXI, una Escola Constructiva en el que en aquest cas el paper del nen canvia , perquè el nen sap i va a l´escola per refelxionar sobre els seus coneixements , organitzar-los , aprofundir-los , enriquir-los i desenvolupar-los dins el grup. El professor garanteix que els alumnes cada vegada vagin a un nivell superior a través de la participació i contribució de tothom . Aquesta escola creu en la diversitat, i no separa les persones amb discapacitats físiques de les persones que no pateixen qualsevol discapacitat .En aquesta escola el sistema educatiu és com hem dit selectiu , que vol dir que orienta els alumnes cap a la vida , desenvolupa les seves capacitats i també és diversifica. Els alumnes s´agrupen ja no estan individualitzats , i els horaris són flexibles . És una escola oberta que vol dir que tots els nens han de dur les seves experiències i compartir-les , la necesitat de sortir per explorar col·lectivament.El mestre haurà d´ajudar i dedicar-se més als nins que els hi costi i que són dolents amb els estudis ,el mestre servirà de guia hi ha de motivar-los, dur a terme també tot els seus coneixements a la pràctica ,haurà de evaluar-los de forma continua , conèixer-los i en aquest cas , el mestre no és el que sap sino és un mitjancer , que haurà de transmetre els seus coneixements a través dels llibres.El paper de la familia és important però no tant com el de l´escola tradicional i sobretot un paper important és el del psicóleg que treballa juntament amb el mestre per ajudar-lo en la totalitat dels nens i millorar les activitats amb els mestres , ajudar-lo per adquirir nous procediments d´apenentatge que siguin útils per als nens.L´escola ha de garantir a tothom les experiències culturals primàries . Els medis escolars i les pràctiques s´hauràn de plantejar com a medis culturalment significatius . L´adult ha d´incitar als nens a la lectura. Una tasca important de l´escola es fer que els nens tenguin consciència dels seus coneixements i que al voltant d´aques puguin observar ,construir i enteguin els canvis i evolucions .Els nens han d´aprendre a escoltar i el mestre ha de recollir i documentar tots els seus coneixements, hauran de trobar les solucions a qualsevol problema, per tant hauran de cercar expert si no pas llibres de text i la feina serà llarga i articulada .

En conclusió , els nins són capaços d´aquirir coneixements a través de experiències prèvies sempre que dispossin d´un mestre amb una gran formació i experiència que els pugui guiar per el millor camí.

Autor:Isabel Muñez

FINALITATS DE L´EDUCACIÓ

Abans de tot, hem de tenir en compte que entenem per el terme educació . L´educació, consisteix en transmetre una sèrie de coneixements , costums , valors i formes d´actuar per tal d´aplicar-les a qualsevol problema que sen´s puga plantetjar.

Tant antigament com actualment el paper de l´educació era adquirida a través de l´escola i la familia ,un paper que ha anat evolucionant i canviant a mesura del temps i que cada vegada s´ha fet més complex .

Fins feia poc , tota ensenyança es basava en assolir una sèrie de coneixements que poques vegades es duien a la pràctica, és a dir , els alumnes memoritzaven els temes i a continuació duien a terme una petita prova coneguda com examens o proves escrites ,de contextos més o menys reals i de un temps limitat . Normalment , moltes d´aquestes persones pasaven la prova , encara i així lo dolent d´ aprendre els temes memoritzan-los és , que alhora de aplicar-los a la pràctica la gran majoria no ho sabien fer . Els procesos d´ensenyança han variat molt , les matéries també han evolucionat i s´inclouien en l´ensenyança materies com eren : la lectura , les nocions matemàtiques , l´escritura i altres mesures que pretenien el desenvolupament d´altres capacitats , sent la formació religiosa la que regulava totes elles . Avui en dia , els alumnes cada vegada van asollint nivells superiors , per tal d´arribar a una meta que en aquest cas seria l´universitat , és a dir en altre termes , els alumnes que van a primer de l´ESO , aniràn adquirin coneixements del curs de segon de l´ESO ,aniràn avançant pas per pas per estar preparats per a la seguent etapa . Les assignatures que s´emparteixen estàn separades mitjançant el que em deim “temes”, cada coneixement està separat per un tema , no tots els coneixements es troben junts , i cada assignatura es va desarrollant de forma més complexa per tal de que la persona cada vegada vagi ampliant les seves capacitats de coneixements i vagi especialitzant-se en la materia .

Cal dir que el terme educació va supossar molts de conflites a partir del segle XVI, ja que cada persona compartia una idea i tenia un punt de vista diferent als altres . Actualment en el sistema educatiu, podem apreciar l´implantació de les competències , i entenem per aquest terme, que tot alumne apliqui els seus coneixements teòrics juntament amb la pràctica , tot coneixement té relació amb la pràctia , perque qualsevol persona pot tenir unes bases molt àmplies de coneixement encara que alhora de expossar-ho es totalment diferent . Per tant , una vegada van voler implantar l´educació van voler saber quines serien les competències que s´aplicarien, cosa que va tenir molta polèmica perque diverses instàncies nacionals van voles exposar les seves idees relacionat amb la funció del model de societat que han defensat i el tipus de ciutadà que han pretés formar , per tant cal destacar alguns articles exposats com el de la UNESCO que diu : “la finalidad principal de la educación es el pleno desarrollo del ser humano en su dimensión social. Se define como un vehículo de las culturas y los valores , como construcción de un espacio de socialización y como cristol de un proyecto común”.Encara podem trobar més si volem saber quin serà el papel de l´escola en la ensenyança obligatoria que ens exigeix considerar els conceptes de l´educació formal ,que és aquella que té caràcter intencional i planifical , és a dir, aquella que he aprés a l´escola , també de l´educació informal , aquella que es dóna de forma no intencional i no planificada i per últim , l´educació no formal ,que es aquella que es produeix de manera intenconal i planificada pero fora de l´àmbit reglat, és a dir ,educació no estatal ,no forma part de l´estat , com per expemle : una academia de anglés.

Pero mai hem d´oblidar que com tota educació les seves finalitats són educar i instruir . Quan ens referim a educar ens referim a una educació com he afirmat abans , que es basa en que el coneixement que vagin adquirin els alumnes o aquesta teoria que vagin aprenguen o duguin a terme mitjançant o conjuntament la pràctica , és a dir , que s´apliqui la pràctica en el coneixement , per tal de que els pugui orientar per formar-los en la vida , ja sigui en aquest present o en un futur pròxim . En aquesta part , la formació integral té molt a veure per que la persona pugui realizar-se , per tant cal destacar cuatre pilars bàsics com són:conèixer , saber fer , saber ser i saber conviure.Tost aquest quatre pilars influeixen en la necesitat de formació profesional ,en l´àmbit acadèmic i en les habilititats per a les profesions.Per finalitzar , no hem d´oblidar la importància de les competències lingüístiques per tal d´introduirles en l´escola i d´aprenderles de la forma més correcta apart de ser teòrica també ha de ser oral com el mitjà essencial per evaluar l´alumne.I per finalitzar , ens referirem a la part instruciva, que es basa en els coneixements que anam adquirin que poden ser de forma selectiva o també de co- responsabilitat ,és a dir , l´educació poc a poc a anat creixent i a la vegada tornant-se més forta , abans es classificava segons el esta soctial,és a dir un camperol tenia menys posibilitats de instruir-se que per exemple una persona que pertanyia a la burguesia que si que podia ser educat perque dispossava dels recursos suficients .Per altra banda es de co- responsabilitat exactament dit com cropedèutica , perquè s´elegien els millors que eren el qui hi anaven a la universitat.

Foto:Algunos derechos resevados

Autor:Aula de catas